Maria Miró, soprano

Carles Ortiz

Carles Ortiz

Bea López

El darrer 9 de juliol va tenir lloc el concert de cloenda de la masterclass oferta per Jaume Aragall entre els dies 4 i 8 del mateix mes l'EMUC (Ecola Superior de Música de Catalunya).

El mestre Aragall sempre fa de les seves masterclass un espai distès, ple de caliu i espontaneïtat, un context idoni per a que cada alumne s'hi senti còmode, mai pressionat. Cada alumne hi acaba trobant la confiança per a experimentar amb la seva veu sota la guia del mestre, pendent, aquest últim, sempre a cada cirumstància particular. D'aquí que cadscun dels cantants, sense excepció, aconsegueixi trobar allò que el farà millorar. Una millora que queda reflectida en els concerts de cloenda de cada masterclass del mestre Aragall, i el del darrer dia 9 no en va ser pas una excepció.

Dins el reguitzell de veus que va poder escoltar-se al concert hi van tenir cabuda les de les sopranos Ángela Cayuela, Regina Sánchez, Mónica Luezas, Kikuko Teschima, Mercedes Gancedo, les dels tenors José Díaz, Joan Marcos, Carles Ortiz, Roger Berenguer, Riccardo Gatto i les dels barítons Josep Ramon Cleves, Javier Landete.
Així doncs, acompanyats al piano per Marta Pujol, els alumnes d'aquesta darrera masterclass de Jaume Aragall van realitzar un concart esplèndid, on hi va tenir cabuda una varietat amplíssima de veus, cosa que va facilitar que s'hi pogués escoltar un gran ventall d'obres dels estils més variats, des del lied de Mendelssohn fins a la cançó italiana de Tosti, des de l'òpera de Handel fins al romanticisme visceral de l'Evgeni Oneguin de Txaikovski, sense oblidar els punts neuràlgics del repertori, com Verdi, Wagner o Puccini.

Amb tot, el concert del darrer dia 9 va palesar de nou l'existència d'un bon grapat de veus joves plenes de talent i futur, així com la gran tasca pedagògica del mestre Jaume Aragall.

El darrer dimecres 29 de juny la Fundació Jaume Aragall va tenir el plaer d'oferir la penúltima de les propostes programades abans de les vacances d'estiu. Una proposta que va consistir en un recital d'àries i duets d'òpera a càrrec de dues joves veus consolidades, com són la de la soprano catalana Maria Pintó i la del tenor basc Beñat Egiarte. Amb sengles veus líriques tots dos cantants, acompañats al piano per la saviesa de Marta Pujol, van oferir un programa en dues parts ben complet que va deambular pel bo i millor del repertori estríctament líric. Un programa, cal afegir, que excepcionalment va ser presentat per l'historiador de l'òpera Roger Alier, qui juntament amb la presència del mestre Jaume Aragall va honrar l'acte. Com ja és habitual, el concert es va celebrar a les sumptuoses estances de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.

Maria Miró va incicar la primera part del concert amb "Deh vieni, non tardar", de Le nozze di Figaro de Mozart, on la soprano catalana ja va exhibir la seva veu bellíssima i d'emissió diàfana. A continuació, Beñat Egiarte va seguir amb "Quanto è bella, quanto è cara", de L'elisir d'amore de Donizetti. Novament a la pell de Nemorino, el tenor basc va cantar la celebèrrima "Una furtiva lagrima", per tot seguit acabar la primera part de nou amb Mozart, amb el duet "Fra gli ampessi" de Così fan tutte. Entre Mozart i Donizetti, però, s'hi va colar un intrús de la mà de Miró, l'ària "Comme autrefois" de Les pecheurs de perles de Bizet.

Si, malgrat Bizet, la primera part va tenir primordialment accent italià, la segona va insistir en el repertori francès. D'aquesta forma, Egiarte iniciar la segona meitat del concert amb l'ària "Vainement, ma bien aimée", de Le roi d'Ys de Lalo, òpera inhabitual, però ària no pas poc sovintejada i popularitzada per tenors lírics. Seguidament, Miró va tornar amb la brillant "Oh Dieu! Que de bijoux! Ah! Je ris" o l'ària de les joies del Faust de Gounod. A continuació, Egiarte es va ficar en la pell del poeta Werther amb "Pourquoi me révellier", de l'òpera homònima de Massenet. Aquesta interpretació va tenir caràcter de primícia, o gairebé, atès que segons va fer notar el professor Alier aquesta ària és una incorporació recent al repertori del tenor basc. Després d'això, el programa va concloure amb dues parts de La bohème de Puccini: "Quando me'n vo", en la veu de Miró, i el meravellós duet "O soave fanciulla" que clou el primer acte.

Com era de preveure, però, el concert no va acabar tan bon punt es va completar el pograma. Miró i Egiarte, doncs, encara van oferir un parell de bisos en forma de dos duets a un públic absolutament entregat i entusiasta. El primer dels bisos, "Parigi, o cara", de La traviata de Verdi; el segon, "Lippen Schweigen", de La vídua alegre de Lehár. Dues cireretes que van posar el punt final a una nova i esplèndida vetllada operística.