El darrer dia 19 de maig la Fundació Jaume Aragall va tenir ocasió d'oferir un concert a càrrec de la soprano Marianna Prizzon, una de les veus més estimades, admirades i, per fortuna, habituals dins el cicle de concerts organitzats per la fundació. La pianista Anna Creixells va acompanyar a la soprano italiana en un concert celebrat novament (i ja és feliç costum) a la sumptuosa seu de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, a l'històric edifici de la Casa Llotja de Mar de Barcelona.

El concert, sota el títol d'Amor de dona, va establir com a fil conductor la dona amant, amb un recorregut per diversos retrats musicals d'aquesta figura. Com era d'esperar, la vetllada va mostrar una vegada més la ben insòlita versatilitat de Prizzon, amb un programa que a la primera part del concert va fluir per l'aiguavés de la pulcra delicadesa i el mesurat sentimentalisme del barroc i el classicisme, amb àries de Vivaldi, Handel, Glück i Mozart.

La segona part va estar dedicada completament al repertori romàntic, vast i multifacètic repertori del que la soprano italiana va fer un retrat molt complet. Així, Prizzon va encetar el recorregut amb lied alemany, amb l'irresistble "Traume" dels Wesendock Lieder de Wagner i el no menys sugestiu "Zueignung" de Richard Strauss. A continuació, Prizzon va seguir amb dues mostres de belcanto rossinià, per acabar finalment el periple romàntic, com no podia ser d'altra manera, amb Verdi ("Non so tetre imagini" d'Il Corsaro) i Puccini (no oblidem que el verisme italià operísticament no deixa de ser, en bona mesura i malgrat tot, un epígon del romanticisme). Amb la pucciniana "Vissi d'arte" de Tosca, doncs, Prizzon va arribar al final del seu esplèndid concert.

Acabat el programa previst, la soprano italiana encara va regalar al públic dues propines: "Lascia ch'io pianga" de Handel i la "Canzonetta Spagnola", de Rossini. Dues perles amb que Prizzon va posar el punt i final a una tarda lírica.